Dana o Gota Freda. Què és i com es forma?

El concepte de DANA o Gota Freda és molt popular avui dia en els principals mitjans de comunicació en el moment de comunicar situacions meteorològiques adverses, normalment relacionades amb fortes i intenses precipitacions, i especialment si es parla de l’àrea mediterrània peninsular.

En aquest article intentarem explicar que és una Dana i si és o no el mateix concepte que una Gota Freda, perquè es produeixen a l’àrea mediterrània i quina és la seva formació.

Definició de DANA

Segons l’Agència Estatal de Meteorologia una Dana és:

Una depressió tancada en alçada que ha quedat aïllada i separada totalment de la circulació associada al front polar, i que es mou independentment a la circulació general, arribant fins i tot a ser estacionaria o tenir un moviment retrògrad (desplaçament est-oest)

Francisco Martín León (Meteoròleg)

Característiques principals d’una Dana

Una Dana té dues característiques principals. Per una banda, com bé diu la definició anterior, una Dana és una depressió tancada en alçada, és a dir, sense reflex en superficie com tindria una depressió habitual. De fet la paraula Dana és un acronim de Depressió Aïllada a Nivells Alts. La falta d’un reflex en superficie és el factor meteorològic determinant en el moment de parlar d’una Dana. Per aquest motiu no podem veure una Dana en els mapes isobàrics de superficie.

Per una altra banda aquesta Dana té un nucli fred a capes mitjanes i altes de l’atmosfera.

Com es forma una Dana?

Una Dana es forma per l’estrangulament del Corrent en jet (en anglès jet stream), un corrent d’aire molt intens que circula prop de la Tropopausa. D’aquest corrent en tenim una a cada hemisferi. Aquests corrents delimiten masses d’aire fred o càlid. En concret el Corrent en jet de l’hemisferi nord, també anomenat, front polar o chorro polar en castellà, delimita al nord (la zona més pròxima al pol) les masses d’aire més fredes i al sud les més càlides.

A l’esquema que mostrem a continuació podem veure l’evolució de la formació d’una Dana.

formacion de una dana o gota freda

A l’esquema veiem representades dues dorsals anticiclòniques (imatge A) amb la formació d’una petita vaguada entre les dues, aquest és l’origen de la Dana. Si l’estirament de la vaguada (de nord a sud) és suficient (imatge B) es formarà una Depressió Aïllada a Nivells Alts (DANA).

Aquesta Dana ja formada (imatge C) inicia un moviment independent al del Corrent de jet i fins i tot a la seva part superior es forma una àrea d’altes pressions, representada amb la lletra H (imatge D). En alguns casos en la fase de maduresa, una Dana pot acabar mostrant-se a nivells més baixos de l’atmosfera, tècnicament parlem d’una Borrasca Freda Aïllada. Les Danes tenen un període de vida irregular fins que de nou el Corrent en jet les torna a absorbir (imatge E). Finalment la Dana és absorbida per la circulació general atmosfèrica (imatge F)

A l’animació següent podeu veure perfectament la formació d’una Dana en un mapa de temperatures a 500 hPa (5.500 metres).

L’expressió Gota Freda ha estat molt utilitzada en els mitjans de comunicació per fer referència a episodis de fortes inundacions, especialment al mediterrani peninsular. Estrictament no tots els episodis de Dana tenen com a conseqüència fortes tempestes i aiguats i és per aquest motiu que des de l’Agència Estatal de Meteorologia es va decidir utilitzar el concepte Dana per desmarcar aquests episodis d’inundacions o catàstrofes a la zona del mediterrani.

Meteorològicament parlant el concepte Dana reflecteix molt millor aquest fenomen meteorològic tot i que de forma col·loquial podem dir que tant Dana com Gota Freda acabarien representant el mateix fenomen meteorològic.

Conseqüències d’una Dana

L’aire fred en alçada que acompanya el nucli d’una Dana inestabilitza l’atmosfera en el seu radi d’acció. Així i tot, no cal associar aquest fet a episodis de pluges torrencials. Al llarg de l’any visiten la península Ibèrica multitud de danes però no totes elles generen episodis de pluja torrencial.

És a finals d’estiu i principalment a la tardor quan aquests fenòmens produeixen aquestes pluges més intenses, ja que es troben amb el mar mediterrani calent que aporta un grau d’humitat molt elevat i per tant facilita la formació d’intenses precipitacions en aquest sector.

efectes de la dana a tarragona
Riuada del Francolí, efectes de la DANA que va afectar Catalunya l’octubre de 2019. L’Espluga de Francolí. Foto del 23 d’octubre del 2019 (ACN).
Scroll al inicio