Temporal Gloria, una llevantada històrica

Catalunya ha viscut entre el 21 i 23 de gener un temporal de llevant històric de la mà de la borrasca Gloria.

Catalunya ha viscut un dels temporals més intensos dels últims anys, potser el temporal més important del segle XXI, potser un temporal que passarà a la història.

Entre els dies 21 i 23 de gener de 2020, es produeix un episodi de fenòmens meteorològics extrems que afecten pràcticament tot el territori català, es barreja un imponent temporal marítim, unes precipitacions molt abundants i extenses i una espectacular nevada al Pirineu.

Configuració del temporal. Petit anàlisis meteorològic.

Com en molts d’altres casos el detonant d’aquest episodi de pluja a Catalunya ha estat un embossament fred que es despenja de la circulació general d’oest a est regnant a l’hemisferi nord. L’embossament fred en concret va entrar pel Cantàbric entre dissabte 18 de gener i diumenge 19 de gener.

Model GFS. Previsió a 500 hPa. Podeu veure l’embossament fred creuant ja pel Cantàbric i viatjant a poc a poc cap al sud-est de la península Ibèrica.

Acompanyant aquest embossament fred no s’observa cap depressió marcada, ni tampoc un aprofundiment d’una baixa al Mediterrani. Per altra banda si s’observa una profundització de la dorsal anticiclònica cap a les Illes Britàniques, un anticicló que en dies posteriors arribaria a una pressió atmosfèrica de 1050 hPa a Gal·les, rècord al Regne Unit en 60 anys.

Així doncs diumenge s’inicia el temporal amb una primera entrada de vents de nord-est més freds i secs a Catalunya que impacten directament a la costa valenciana, produint allà les primeres precipitacions abundants de l’episodi. L’aprofundiment de l’anticicló del Regne Unit és clau i la petita baixa de no menys de 1014 hPa, la famosa Gloria, es mou en moviment retrògrad, és a dir d’est a oest, cap a l’estret de Gibraltar entre dilluns i dimarts. S’inicia en aquest moment un important gradient baromètric entre aquests dos agents meteorològics que és el que produeix la important alteració marítima a tot el mediterrani peninsular com es pot veure al mapa següent.

Model GFS. Previsió a 500 hPa. Podeu veure ja l’embossament fred al nord d’Àfrica i la petita pertorbació, Gloria, al voltant del nord d’Algèria. Per altra banda el gran anticicló del Regne Unit s’aprofundeix i amb ell es creua un important gradient baromètric al mediterrani peninsular que provocarà el fort temporal marítim.

Entre dilluns i dimarts l’impacte del llevant és total a la costa catalana i es produeix la part més dura d’aquest temporal. Les isòbares, arrancant des del nord d’Àfrica, ara ja amb aire més temperat i alhora més humit, es mouen directament cap al litoral català on produiran intenses precipitacions i una alteració marítima rècord a tota la costa.

Així doncs, i a tall de resum, no parlem en aquest cas d’una profunda borrasca ni tan sols d’una DANA o Gota Freda, parlem d’un petit embossament fred en moviment retrògrad que impulsat pel gran gradient baromètric amb el potent anticicló de les Illes Britàniques va provocar un dur temporal, històric, a tot el mediterrani.

Temporal marítim molt dur

Un dels fenòmens més destacats d’aquest temporal de llevant ha estat el fort onatge que ha afectat tota la costa mediterrània de la península Ibèrica. La majoria de boies que controla Puertos del Estado han marcat els seus rècords d’altura màxima durant l’episodi amb dades molt significatives.

Cal destacar els casos de les boies de Dragonera i Maó, a les Illes Balears. Aquestes dues boies van fer els seus rècords d’onades màximes durant l’episodi amb 14,2 m i 14,8 m respectivament.

El temporal marítim a les Balears ens va deixar imatges tan espectaculars com aquesta:

També al País Valencià el temporal marítim va ser molt intens i la boia de València va marcar també el seu rècord amb una onada de 8,44 m. Les següents imatges corresponen a la Costa Blanca, en concret a la localitat de Calpe:

A Catalunya el temporal marítim no va ser menor i les onades van arribar als 5 o 6 metres fins a tocar de la primera línia de la costa. Una de les imatges més compartides a la xarxa va ser la de Tossa de Mar amb els carrers coberts per l’escuma de mar durant els moments més àlgids del temporal.

Al sud de Catalunya un dels indrets que més va rebre l’impacte d’aquest temporal va ser el Delta de l’Ebre. Allà, juntament amb les importants precipitacions i el desbordament de l’Ebre al seu tram final, més de 3.000 hectàrees d’arrossars van quedar cobertes d’aigua, una gran part d’elles per aigua salada. Les imatges recollides pels Agents Rurals mostren la destrucció d’aquest sector únic del territori.

Pluges extraordinàries en un mes de gener

No només en un mes de gener, les precipitacions totals de l’episodi de llevant han estat extraordinàries en tots els sentits, però més si cauen en un dels mesos més secs de l’any a gran part del territori.

Al mapa adjunt a continuació podeu veure la distribució total de pluja de l’episodi. Cal destacar els dos extrems del país on les precipitacions van ser més abundants i on van descarregar durant més hores. En conjunt a molts sectors del país van caure entre 150 i 200 mm.

pluja_catalunya_gloria
Pluja total de l’episodi de llevant publicat pel Meteocat. S’observen màxims de fins a 300 o 400 mm als dos extrems del país. Font: Meteocat

El mateix Servei Meteorològic de Catalunya ha publicat un llistat amb els observatoris meteorològics que més precipitació han recollit durant l’episodi, destacar els pràcticament 500 mm acumulats a Lliurona, a l’Alt Empordà.

Registres de pluja màxims durant l’episodi de llevant a Catalunya. Font: Meteocat

El creixement de torrents, rieres i rius va ser notable a pràcticament tot el litoral i prelitoral català. La situació més preocupant es va viure a les conques de l’Onyar, el Ter, el Fluvià o la Tordera.

En concret el riu Tordera es va desbordar molt a prop de la seva desembocadura, entre Blanes i Malgrat de Mar, deixant imatges com aquestes:

El riu Ter va arribar a un cabal pròxim als 900 m³/s i l’Onyar va estar a punt de desbordar-se al seu pas per Girona arribant a una xifra pròxima als 600 m³/s.

El temporal al Penedès

El temporal també va afectar amb intensitat el Penedès, tot i que no va ser una de les zones més afectades, ni molts menys, ni per la pluja ni pel fort temporal marítim.

Al conjunt del Penedès les precipitacions totals registrades van superar en molts casos els 100 mm, cal destacar els més de 140 mm recollits al Parc Natural del Garraf, al terme municipal de Sant Pere de Ribes.

A continuació teniu els registres totals de pluja de l’episodi al Penedès:

El temporal marítim també va ser molt intens, dels més importants que es recorden a la zona. L’aigua va envair els primers carrers de localitats com Calafell, Cunit o Cubelles provocant nombroses afectacions a primera línia de mar.

Passeig marítim de Cubelles. Font: Eixdiari
Carrer a Sant Salvador, el Vendrell. Font: Nació Digital
L’avinguda Palfuriana del barri marítim de Sant Salvador. Font: el3deVuit